Què llegim?

Lectura del mes de febrer 2012

2012-02-01T15:31:00.006+01:00

Un tren que cobreix la línia Barcelona-Puigcerdà s'atura al bell mig de la Plana de Vic. És el matí de Sant Esteve. A dintre un vagó, hi ha dotze persones que aparentment no tenen res a veure les unes amb les altres. És clar que, en el fons, totes es coneixen molt més del que es pensen... i no saben que el que els ha passat o el que els passarà en un futur molt pròxim depèn, en gran mesura, d'algú que és en aquest mateix vagó...

Lectura del mes de gener 2012

2012-01-04T17:07:00.005+01:00

ÚLTIMAS TARDES CON TERESA de Juan Marsé

Trobada: 25 de gener de 2011, a les 19:30 h

La novel·la explica els amors de Manolo, més conegut com Pijoaparte, típic exponent de les classes baixes marginades, la major aspiració del qual és aconseguir prestigi social, i Teresa, una bella noia rossa, estudiant i filla de l'alta burgesia catalana.La història comença quan el Pijoaparte arriba als barris dels rics, Sant Gervasi, amb un flamant vestit ben planxat, i s'asseu en un flamant cotxe esportiu estacionat davant l'entrada d'una festa d'estudiants, encén un cigar i espera que alguna noia es fixi en ell. En veure que això no passa, entra i allà coneix a una noia, Maruja. Té una aventura amb ella, però quan veu que a la seva habitació hi ha penjats davantals, descobreix que no és una burgesa i la desperta i assota. Pensa, però, que sortint amb ella aconseguirà atreure a la seva propietària Teresa, una universitària conflictiva, rossa i filla de pares burgesos i rics.
Maruja cau malalta, i la seva malaltia desencadena l'espurna de l'amor entre el Pijoaparte i Teresa. Ella substitueix com el seu "líder espiritual" a Luis Trias de Giralt (líder estudiantil amb el qual havia tingut una insatisfactòria experiència sexual prèviament a intimar amb Manolo) per Manolo. Però Maruja mor. En aquest moment podem comprendre com realment ambdós personatges han arribat a estar profundament enamorats l'un de l'altre, i com al mateix temps tot s'enfonsa.

Maria Barbal va repassar la seva producció literària a la Biblioteca Municipal de Manlleu

2011-12-13T11:47:00.004+01:00

Dimecres 30 de novembre, l’escriptora Maria Barbal va participar de la sessió del Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Manlleu amb l’assistència una quarantena de persones.
Maria Barbal va exposar el seu procés creatiu, emmarcat en la seva trajectòria literària. L’inici fou, precisament, a partir de la novel·la Pedra de tartera on va abocar els records d’infantesa i on va recollir les històries que havia escoltat del seu entorn. Des d’aleshores, afegint una major complexitat tant a les trames com a la forma de narrar-les va anar constituint la seva carrera literària.
Pedra de tartera va ser, precisament, el motiu de diàleg de Maria Barbal amb la resta d’assistents. Aquesta novel·la , guanyadora del Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil de 1984 i el Premi Joan Crexells l’any següent, va ser la lectura escollida del Club de lectura. Així, les reflexions que a cada lector i lectora li havia suggerit aquesta obra van alimentar una conversa amena i distesa.

Properes sessions...

2011-08-26T10:55:00.000+02:00

Núria Esponellà va acompanyar el Club de lectura a Sant Pere de Rodes

2011-06-21T12:53:00.008+02:00

L’escriptora Núria Esponellà va fer de guia del Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Manlleu en la visita a Sant Pere de Rodes.
Els dies anteriors, els i les participants al Club, van poder gaudir de la lectura de l’obra Rere els murs. Aquest gran èxit de vendes de Núria Esponellà va obtenir el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009. L’autora va comentar amb fruïció diversos detalls històrics i també algunes curiositats del text literari.
Esponellà va relatar com s’havia inspirat i com havia realitzat una intensa immersió en el món de l’edat mitjana, especialment al segle XII, amb el propòsit d’ambientar la història que es desenvolupa rere els murs de l’imponent i magnífic edifici romànic.
La vetllada va ser molt distesa i agradable. Els suaus cops de tramuntana van poder fer endinsar el públic en l’ambient real on se situa el relat de la novel·la.

Podeu veure unes imatges de la diada:

Aquest mes anem de ruta literària

2011-06-11T10:29:00.002+02:00

Ramon Farrés va glossar la figura i l’obra del poeta i traductor manlleuenc Antoni Pous i Argila

2011-06-11T10:03:00.001+02:00

El passat dijous 9 de juny, Ramon Farrés va parlar d’El llegat viu d’Antoni Pous, 35 anys després de la seva mort en una conferència emmarcada en el cicle de conferències ‘Els dijous de l’Òmnium’ organitzats per Òmnium Osona a la Biblioteca Municipal de Manlleu.
Farrés va resseguir el procés vital de Pous (Manlleu, 1932- Barcelona, 1976), especialment en els seus aspectes de dinamitzador cultural, traductor i poeta. Del primer àmbit, va destacar la gran quantitat d’activitats culturals impulsades a favor de la cultura catalana en una època difícil. L’empremta cultural deixada per Pous es recorda, encara, als diferents lloc per on va passar com Manlleu, Cantonigòs, Sant Hipòlit de Voltregà, Igualada, Tübingen i Zuric.
Igualment, va constatar la important tasca com a traductor de Benjamin, Hegel i Paul Celan, entre d'altres autors.
Aquestes dues facetes les va combinar amb una producció poètica de gran qualitat.
El cert desconeixement que, segons Farrés, es té d’Antoni Pous es de, en part, al fet que gran part de la seva vida va transcórrer lluny de Manlleu i per la seva prematura mort als 44 anys.
Ramon Farrés i Puntí (Manlleu, 1962) és llicenciat en filologia clàssica per la UB i l’any 2002 es va doctorar en traducció a la UAB amb una tesi, precisament, sobre la vida i l’obra d’Antoni Pous publicat amb el títol Antoni Pous: l’obra essencial per Eumo editorial.

Sopar literari amb Pius Alibek

2011-05-07T12:12:00.006+02:00

Algunes persones del Club de lectura de la Biblioteca de Manlleu van visitar el dimecres 4 de maig l’escriptor Pius Alibek al seu restaurant de Barcelona, Mesopotàmia. Al mes de març a la Biblioteca es va comentar el seu llibre Arrels nòmades i com que va agradar molt, van quedar ganes de veure l’autor i sobretot de tastar les aromes de la cuina iraquiana. La vetllada va ser molt agradable: després d’assaborir diversos plats on predominaven els gustos mediterranis (albergínia, col llombarda macerada, salses amb iogurt, dàtils, carns rostides amb aroma suau d’espècies i peixos fumats a la llenya), l’autor va seure una estona amb el grup per parlar una mica del seu llibre, i sobretot del que va voler explicar en aquest relat. Alibek ens va explicar el perquè de la decoració del restaurant: l’espai té una llum que simula els capvespres que ell recorda de l’Irak de la seva infantesa, les parets estan arrebossades amb fang, i tenen uns relleus d’inspiració babilònica. Ens va dir que acaba d’entregar a l’editor l’original d’una novel·la que potser es publicarà a l’estiu. Molt amablement, ens va convidar a uns tes i infusions de llima seca boníssimes. Per part nostra, li vam fer entrega d'un exemplar del llibre Cuines des de l'Erm de Manlleu per tal d'oferir-li noves inspiracions culinàries de casa nostra. Ens vam acomiadar amb el desig de retrobar-nos en una altra ocasió a Manlleu.

Aquest mes llegim...

2011-04-27T19:33:00.003+02:00

Jordi Puntí comenta la seva obra ‘Maletes perdudes’ amb el Club de lectura

2011-04-01T17:00:00.007+02:00

Aquest dijous, 31 de març, Jordi Puntí es va reunir amb el Club de lectura per comentar la seva obra Maletes perdudes. L’escriptor manlleuenc va explicar com s’havia gestat la novel·la. De forma introductòria va manifestar que ell sol escriure partint d’allò que li passa, d’allò que llegeix i d’allò que pensa. Així, prenent com a referent llunyà la seva formació en matèria de literatura medieval, plena d’herois viatgers que superen mil arriscades aventures, va pretendre que el protagonista de ‘Maletes perdudes’ fos una mena d’aventurar. L’argument, però, se li va acudir arran d’una mudança internacional pròpia i com havia entrat en contacte amb el personal que la va fer i que li van explicar els aspectes més humans d’una feina que els abocava al desarrelament però que, en canvi, els agradava. D’aquí, Puntí va madurar un argument molt ben trenat i una història que conté un final amb molta força.

Aquesta trobada coincideix va coincidir amb l’aparició del darrer llibre de Puntí, Els castellans, i l’autor i participants també van comentar-lo breument.

Recull de poemes Dia de les Dones 2011

2011-03-22T16:51:00.005+01:00

Reculls de poemes de diversa temàtica escrits per dones. Compilats per la Biblioteca Municipal de Manlleu amb motiu del Dia de les Dones 2011.

Entrevista a Pius Alibek i propera activitat

2011-02-25T10:08:00.005+01:00

El Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Manlleu en prepara una de grossa arran de la lectura del llibre Arrels nòmades de Pius Alibek. Ja us trindrem informats i informades. De moment, aneu fent boca amb l’entrevista que li van fer a l’autor a VilawebTV (cliqueu al damunt de la imatge):

Us donem una pista en aquest altre enllaç:

Març 2011

2011-02-23T20:09:00.002+01:00

Febrer de 2011

2011-01-26T20:22:00.001+01:00

Gener de 2011

2011-01-18T10:02:00.001+01:00

Emili Teixidor va protagonitzar el Club de lectura de desembre

2010-12-17T11:51:00.008+01:00

El passat 15 de desembre de 2010, el Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Manlleu va tenir l'Emili Teixidor com a protagonista destaca. L'escriptor nascut a Roda de Ter va comentar amb els participants del Club i amb els altres assistents el llibre Els convidats i altres obres seves.

L’Emili va prometre fer tres propostes de lectura i ja les tenim aquí:

De Robertson Davies recomana la Trilogía Deptford. El primer volum porta per títol El Quinto en discordia; el segon és Mantícora; i el tercer és El mundo de los prodigios. Tots tres han estat editats a a Barcelona per Libros del Asteroide, l’any 2006 i 2007.

La que segueix és una tria d'imatges de la trobada:

Emili Teixidor serà a la Biblioteca per comentar 'Els convidats'

2010-11-03T15:39:00.005+01:00

L'escriptor rodenc Emili Teixidor serà present al Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Manlleu. El proper dimecres 15 de desembre, a dos quarts de 8 del vespre, els participants del Club de lectura podran comentar el llibre Els convidats amb el seu autor, Emili Teixidor.

'En Record' de Josep Grau i Armand Quintana en el 5è aniversari de la seva mort

2010-09-02T20:01:00.001+02:00

En record de Josep Grau i Armand Quintana

2010-08-25T19:31:00.002+02:00

Aquests propers mesos, Manlleu dedicarà una especial memòria a dos autors nascuts a Manlleu que es van distingir per la seva producció literària i el seu activisme cultural social.

JOSEP GRAU I JOFRE
Va néixer el 1927 a Manlleu i va estudiar al Seminari de Vic. L’any 1951 va col·laborar en una antologia poètica, prolongada per Carles Riba, juntament amb l’anomenat Grup de Vic. Va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de Manlleu. Ha col·laborat a les publicacions Inquietud, Cop d’ull, Clot, Manlleu-publicació, Reduccions i Quatre estacions a l’Empordà. És premi de novel·la i poesia de Calldetenes, any 1985.
Va exercir de professor al col·legi del Sagrat Cor de Torelló.
El dia 27 de febrer el Consell d’Administració i el Consell de Redacció del Setmanari Ausona el va distingir entre els Osonencs de l’any 1987, en un acte públic celebrat a l’Ajuntament de Vic, i presidit per l’alcalde de Vic, Pere Girbau
El dia 24 de juny de 2002 la Universitat de Vic, coincidint amb l’acte inaugural de la VII Universitat d’Estiu de Vic, li va retre un homenatge com a poeta i escriptor.
El mes de desembre de 2003 l’Ajuntament de Manlleu li va concedir la Medalla d’Honor a títol individual, segons acord pres en el Ple Municipal del dia 23 de desembre.
Va morir el 5 de febrer de 2005.

ARMAND QUINTANA I PANEDAS
Va néixer al carrer Rusiñol de Manlleu l'any 1921.
Als anys 50 va organitzar cursos de català en la clandestinitat. Va ser membre fundador de la Penya Trukoff de Manlleu, redactor de la revista Inquietud, de la revista Cavall Fort, moderador dels debats a les sessions de Cine-Forum dels anys 1965 a Caixa de Manlleu, assessor literari de la "Col·lecció Llimerol" de poesia, col·laborador del Cine Club de Vic, col·laborador de l’entitat Agrupament d’Artistes Manlleuencs (any 1986), de la Delegació d'Osona d'Òmnium Cultural de la qual va ser president; de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ; del Patronat d'Estudis Osonencs i de l'Ateneu Barcelonès. Va ser professor de Llengua i Literatura catalanes fins l'adveniment de la democràcia.
Va publicar pròlegs en diversos llibres de poesia. Va donar nombroses conferències sobre temes literaris i artístics. I va escriure lletres per a caramelles
Va ser pregoner de la Festa Major de Manlleu l’any 1983 i de les Festes de Tonis de Manlleu l’any 2001.
Entre 1983 i 1987 va ser regidor de Cultura a l'Ajuntament de Vic
Va viure a Tavèrnoles amb la poetessa Pilar Cabot , fins al 22 de gener de 2005, dia de la seva mort.

Calendari d’activitats

Dimecres, 22 de setembre a les 20h, al Museu Industrial del Ter

Sam Abrams parlarà de Josep Grau

Dimecres, 29 de setembre a les 19:30h, a la Biblioteca Municipal de Manlleu. Espai Bisbe Morgades

Club de lectura sobre l’obra de Josep Grau, Balada de Florian

Diumenge, 3 d'octubre, a les 10h. Punt de trobada: Museu Industrial del Ter.

Ruta literària de Manlleu.-Les autores i autors manlleuencs han retratat diversos punts de la geografia urbana de la ciutat. Serà la veu d’aquests autors, representada pel grup escènic del Teatre centre, la que ens farà reviure les seves impressions sobre Manlleu.
Durada aproximada: 2 hores. Inscripcions gratuïtes a la Biblioteca Municipal de Manlleu. Espai Bisbe Morgades, fins al dia 2 d’octubre.
Amb la col·laboració dels actors i actrius del Teatre Centre.

Dijous, 7 d'octubre a les 20h, al Museu Industrial del Ter

Lluís Solà parlarà d'Armand Quintana

Dimecres, 13 d'octubre a les 19:30h, a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Club de lectura sobre l’obra d’Armand Quintana, El temps cremat

Dijous, 4 de novembre a les 20h, al Museu Industrial del Ter

Una herència privilegiada: en Grau, l'Armand i la nova narrativa osonenca, a càrrec de Jordi Puntí

Del 22 de setembre al 6 de novembre a la Biblioteca Municipal de Manlleu. Espai Bisbe Morgades

En record de Josep Grau i Armand Quintana: exposició documental de premsa, llibres, fotografies, etc.
Documentació procedent de la Biblioteca Municipal de Manlleu, Biblioteca Joan Triadú de Vic i arxius particulars.

ORGANITZEN:

Biblioteca Municipal de Manlleu. Espai Bisbe Morgades
Museu Industrial del Ter
Ajuntament de Manlleu

Els lectors de la Biblioteca van a Arenys de Mar a fer la Ruta Literària de Salvador Espriu

2010-07-06T14:25:00.005+02:00

El passat dia 3 de juliol, 35 lectors i lectores de la Biblioteca de Manlleu vam anar a fer la Ruta literària de Salvador Espriu a Arenys de Mar. El lloc de concentració va ser al cementiri d'Arenys, al cementiri de Sinera d'Espriu. Allà ens hi esperava el guia, Pep Quintana, i ens va explicar la importància d'aquest lloc en l'obra de l'autor. Vam escoltar recitar diversos poemes d'Espriu i el guia ens va transmetre d'una forma amena i divertida la personalitat de l'autor, els seus amics, les seves pròpies rutes arenyenques, etc. Després d'una bona estona visitant l'espléndid cementiri (on hi ha escultures d'artites tant coneguts com Llimona), vam baixar el camí que porta cap al bell mig de la població i ens vam dirigir a la casa on va viure el poeta. Tot plegat va fer que tinguéssim un agradable (i calorós) matí literari.

Ha mort José Saramago

2010-06-18T19:05:00.004+02:00

L’escriptor portuguès José Saramago, premi Nobel de Literatura 1998, ha mort als 87 anys.
Fill d’una família humil, José es va veure obligat a abandonar l'escola per ajudar a la seva família i a estudiar pel seu compte a la biblioteca pública. Aquest origen i aquest sacrifici van marcar la seva literatura i van provocar la seva militància comunista
L'autor va tenir un reconeixement molt tardà. Abans de dedicar-se plenament a la literatura va exercir diversos oficis i va treballar com a periodista, mentre paral•lelament exercia com a poeta. La seva primera novel•la Tierra de pecado, escrita el 1947, no va tenir gaire èxit. El 1980, va sorprendre la seva segona obra Levántate del suelo i, dos anys més tard, li arribaria el reconeixement amb Memorial del convent. Altres obres que continuarien afermant la seva fama li proporcionarien la distinció de l'Acadèmia sueca.
La seva novel•la més polèmica va ser L'evangeli segons Jesucrist, apareguda el 1991.
El 1995, tres anys abans del Nobel va aparèixer una de les seves grans novel•les, Assaig sobre la ceguesa. La van seguir Tots els noms i Assaig sobre la lucidesa. El seu últim treball va ser Caín, una altra novel•la controvertida.

Amin Maalouf, Príncep d'Astúries de les Lletres

2010-06-12T11:36:00.002+02:00

L'escriptor francolibanès Amin Maalouf ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2010.

Amin Maalouf (Beirut, 1949) va treballar com a periodista a Beirut i va ser enviat especial al Vietnam i Etiòpia. La seva obra el situa com un dels escriptors contemporanis que més ha aprofundit en la cultura mediterrània, representada com un espai simbòlic de convivència i tolerància.

Ha estat traduït a més de 20 idiomes. És un dels escriptors contemporanis que més ha aprofundit en la cultura mediterrània, representada com un espai simbòlic de convivència i tolerància.

(Extracte de: http://www.europapress.cat/cultura/noticia-ampl-premis-lescriptor-francolibanes-amin-maalouf-premi-princep-dasturies-les-lletres-2010-20100609123231.html)
La Biblioteca Municipal de Manlleu disposa dels següents títol d’Amin Maalouf:

El Periple de Baldassare. Barcelona : La Campana, 2002.

Samarcanda. Madrid : Alianza, 1989.

El Viaje de Baldassare. Madrid : Alianza, 2000.

Les Échelles du levant : roman. Paris : Grasset, 1996.

Orígens. Barcelona : La Campana, 2004.

Un Món desajustat : ¿som la prehistòria d'una nova humanitat?. Barcelona : La Campana, 2009.

León el Africano. Madrid : Alianza, 1988.

Les Identitats que maten. Barcelona : La Campana, 1999.

Las Escalas de Levante. Madrid : Alianza, 1996.

El Viaje de Baldassare. Madrid : Alianza, 2006.

Laia de Salvador Espriu

2010-06-11T18:38:00.002+02:00

Laia és una novel·la de l'escriptor català Salvador Espriu. Fou escrita el 1932 i fou la tercera de les seves novel·les, escrita quan l'autor a penes tenia 18 anys.
Laia és una obra que relata situacions amoroses, seductores i enigmàtiques d'una figura femenina, anomenada també Laia, la qual viu a un bell poble mariner. Tot això serveix com a indici per mostrar un ambient determinat i una gran varietat humana.
La novel·la és, en la seva essència, una passejada per la vida de la Laia, es tracta d'una evolució en tres moments ben diferenciats: infantesa (nena), joventut (noia), adulta (dona). Dintre d'aquests moments s'inclouen d'altres com ara: el casament, el fill, la mort del fill, etc. Amb l'excusa de contar la vida de la protagonista, Espriu repassa també les diferents vides i circumstàncies d'altres personatges del poble, ben a sovint amb caire trist i malenconiós. Espriu fa una immersió total en el poble mariner i transporta al lector dins la seua dinàmica.

Extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Laia_(Salvador_Espriu)

El Club de Lectura a Banda Ampla

2010-04-20T16:43:00.005+02:00

Aquest dimecres 21 d’abril, alguns membres del Club de Lectura de la Biblioteca i també del Sidral participaran al programa de TV3 Banda Ampla. El debat d’aquesta setmana tractarà sobre la lectura i el consum de productes culturals, i s’emetrà en directe a partir de les onze del vespre.

No us ho perdeu!

Sílvia Alcàntara a la Biblioteca

2010-04-09T10:39:00.005+02:00

La sessió d'aquest mes d'abril del Club de lectura comptarà amb la presència de Sílvia Alcàntara, l'autora de l'existós llibre Olor de Colònia. Els participants, després d'haver llegit aquesta obra, podran intercanviar impressions i opinions que els hagi suggerit aquesta lectura amb la mateixa persona que la ha escrit.

Resum:

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novella, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

El llibre per al març: 'Un home de paraula' d'Imma Monsó

2010-02-25T18:45:00.007+01:00

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible? ¿Què és el que fa durar, sovint incompresiblement, l'amor en una parella? Són les preguntes que es fa una dona de 43 anys al llarg d'aquestes pàgines i alhora, amb humor i vitalitat, fa un repàs a la singular personalitat de l'home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l'adopció de la seva filla, la complicitat intel·lectual que es va crear entre tots dos... Una novel·la que és un singular tractat del dol, i un intent de reconstruir la presència de l'esser desaparegut a base de paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a la mort.

Imma Monsó (1959) va publicar el 1996 la seva primera novel·la, No se sap mai, que va obtenir un gran èxit de públic i de crítica. La seva versió castellana, Nunca se sabe, va ser guardonada amb el XXI Premio Tigre Juan a la millor primera novel·la publicada a Espanya al llarg de 1997. La seva segona novel·la, Com unes vacances, va obtenir el 1998 el Premi Prudenci Bertrana de novel·la. Va obtenir també el Premi Cavall Verd, en haver estat elegida per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana com la millor novel·la publicada al llarg de 1998. La seva tercera novel·la, Tot un caràcter (La Magrana, 2001), amb gran èxit de crítica i de públic, l'han consolidat com la gran esperança de les lletres catalanes actuals. També ha publicat amb èxit reculls de contes: Millor que no m'ho expliquis (La Magrana, 2003), Premi Ciutat de Barcelona, 2004, i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004).

Extret de: http://www.grec.cat/llivirt/mp.pgm?NUM=004588433&F=78718085

Pel febrer: "La magnitud de la tragèdia" de Quim Monzó

2010-01-28T19:28:00.004+01:00

"A La magnitud de la tragèdia, la sexualitat obsessiva contamina amb rigor el text d'una tristesa tràgica, com si la desgràcia vital fos l'únic element possible quan es parla d'emocions i sentiments. El lector riu, és clar, i riu molt, perquè Monzó sap triar i ordenar la matèria narrativa amb la gràcia d'uns bons dibuixos animats, com si els seus personatges protagonitzessin una sèrie de xocs mortals d'on en sortissin indemnes a cada ocasió. Però aquesta tàctica narrativa no amaga l'absurditat que regeix tots els passos d'uns personatges castigats cruelment per militar amb satisfacció en l'ofici de viure: a la sortida, posseeixen un dipòsit vital pleníssim, però és quan encara no saben que no serveix de res enfront de la magnificència tràgica de la mort".

Ponç Puigdevall, EL PAÍS, Barcelona

Font: http://www.monzo.info/smagn.htm

Harlan Coben

2009-12-11T20:05:00.005+01:00

De Wikipedia, la enciclopedia libre

Harlan Coben (4 de enero de 1962) es un autor americano de novelas de misterio y suspense. Las tramas de sus novelas a menudo implican la reelaboración de los acontecimientos no resueltos o mal interpretados en el pasado (tales como homicidios, accidentes mortales, etc) y con frecuencia tienen varios giros trepidantesde la trama. Dos de sus series de libros suceden alrededor de Nueva York y Nueva Jersey, y algunos de los personajes secundarios han aparecido en ambas.

Antecedentes
Coben nació en una familia judía en Newark, Nueva Jersey, pero fue criado y educado en Livingston, New Jersey con su amigo de infancia y futuro político Chris Christie. Mientras estudiaba ciencias políticas en Amherst College, fue miembro de la fraternidad Psi Upsilon con el autor Dan Brown. Tras Amherst, Coben trabajó en una empresa familiar del sector de los viajes. Ahora vive en Ridgewood, Nueva Jersey con su esposa, Anne Armstrong-Coben MD , una pediatra, y sus cuatro hijos.

Carrera
Coben estaba en su último año en la universidad cuando se dio cuenta de que quería escribir. Su primer libro fue aceptado cuando tenía veintiséis años, pero después de la publicación de dos novelas independientes a los veinte años (Play Dead en 1990 y Miracle Cure en 1991) se decidió por un cambio de rumbo y comenzó una serie de novelas con su personaje Myron Bolitar. Las novelas la historia de un exjugador de baloncesto que se volvió agente deportivo (Bolitar), que a menudo encuentra la solución a la investigación de los asesinatos.
Coben ha ganado un Premio Edgar, un premio Shamus y un premio Anthony, y es el primer escritor que ha recibido los tres. También es el primer escritor en más de una década que ha sido invitado a escribir ficción para la página de opinión del New York Times . Escribió un cuento titulado La llave de mi Padre, que apareció 15 de junio, 2003.
En 2001 lanzó su primera novela suspense desde la creación de la serie Bolitar Myron en 1995, No se lo digas a nadie, que pasó a ser su novela más vendida hasta la fecha.

Més informació a:

http://serienegra.es/el-bosque/

http://www.harlancoben.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Harlan_Coben

El Club de lectura assisteix al concert de Raimon

2009-11-27T11:37:00.007+01:00

El Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Manlleu va assistir, el passat 26 de novembre de 2009, al concert del cantautor Raimon a l’Auditori
Aquesta activitat estava organitzada per la Gerència de Serveis de Biblioteques de La Diputació de Barcelona i hi van poder participar els diferents clubs de lectura de les biblioteques de la Xarxa Municipal de Biblioteques de Barcelona. La representació manlleuenca va estar formada per 36 persones que van gaudir del concert en el qual Raimon va destriar, per aquesta ocasió, la part del seu repertori més poètica.

Ramon Erra participa al Club de lectura de novembre de 2009

2009-11-26T16:20:00.007+01:00

Ramon Erra va ser el protagonista del Club de lectura del mes de novembre amb la seva obra Desfent el nus del mocador. Gràcies a la seva presència, els membres del Club li van poder exposar les seves sensacions sorgides arran de la lectura del seu llibre.

Vegeu unes imatges de la trobada:

Ramon Erra serà al Club de lectura de novembre

2009-10-30T18:55:00.001+01:00

Sílvia Soler i el Club de lectura comparteixen opinions sobre el llibre '39+1'

2009-10-05T17:15:00.009+02:00

La sessió del Club de lectura del mes de setembre va comptar amb la presència de l’escriptora Sílvia Soler, autora del llibre 39+1. Aquesta novel·la tracta en to irònic l’arribada d’una dona a la quarantena. com sobreviure al dia a dia sense ser una ‘superdona’, la relació amb les amigues, el marit, els fills i les sogres.

Sílvia Soler va compartir les seves reflexions, especialment sorgides arran de la preparació i escriptura d’aquest llibre (que va tenir una continuació en el volum 39+1+1) sobre la condició femenina. En resum, va explicar que la generació de dones que es trobaven a l’edat de la quarantena s’havien fet una imatge en què la seva funció a la societat passava per l’accés al món del treball. La realitat, però, és que no van poder obviar la necessitat de crear i mantenir una família sense deixar de ser unes bones professionals a la feina.

L'escriptora Sílvia Soler al Club de setembre

2009-09-25T15:46:00.003+02:00

El proper dimecres 30 de setembre de 2009, a dos quarts de 8 del vespre, tindrà lloc la trobada del Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Manlleu. Espai Bisbe Morgades. En aquesta ocasió el llibre triat ha estat 39+1 de la figuerenca Sílvia Soler.
Aquesta novel·la tracta en to irònic l’arribada d’una dona a la quarantena. com sobreviure al dia a dia sense ser una ‘superdona’, la relació amb les amigues, el marit, els fills i les sogres.
Com se sol fer en diverses ocasions durant l’any, aquesta sessió del Club de lectura esdevindrà especial pel fet de comptar amb la presència de la mateixa Sílvia Soler que podrà compartir amb els assistents les inquietuds que la van portar a escriure el llibre.
Per assistir a aquesta trobada no cal que es participi directament al Club de lectura sinó que el convit es fa extensible a tothom que desitgi mantenir una tertúlia literària amb l’autora.

La figura i obra d'Edgar Allan Poe posa misteri al Club de lectura

2009-06-18T16:26:00.008+02:00

El Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Manlleu, es va reunir en la sessió del mes de juny, després d'haver llegir 'La carta robada i altres narracions' d'Edgar Allan Poe. Amb motiu del 200 aniversari del naixement d'aquest important escriptor, pioner en escriure narracions policíaques i de misteri, Robert Jové i Pol Robles van oferir la xerrada glossant la seva biografia i la seva obra.

Aquí teniu unes imatges de l'esdeveniment.

El Club fa la 'ruta del Pont dels jueus' per Besalú

2009-05-20T16:52:00.015+02:00

El passat dilluns 18 de maig de 2009, 45 integrants del Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Manlleu es van desplaçar a Besalú per realitzar la ‘ruta literària d’El pont dels jueus’. Aquesta ruta seguia els passos de novel·la de Martí Gironell, èxit de vendes l’any passat, que va ser l’obra acordada per fer-ne la lectura durant els dies anteriors. Va constar d’un recorregut de dues hores en el qual es van recórrer els principals escenaris del llibre: el pont, els trams que encara es conserven de muralles medievals, el barri jueu, l’església de sant Pere, l’hospital i altres racons per on transcorre el fil argumental d’El pont dels jueus. Prèviament, els participants van rebre informació sobre la contextualització històrica així com una referència als personatges principals de la novel·la de Gironell.
Aquesta és la tercera ruta que fa el Club de lectura de la Biblioteca de Manlleu. Fa dos anys, en el context de l’Any Rusiñol, es va visitar Sitges; l’any passat es va realitzar la ‘ruta de l’Església del Mar’ al barri de la Ribera de Barcelona al voltant de l’església de Santa Maria del Mar i dels espais on transcorre la novel·la d’Ildefonso Falcones.
El Club de lectura de Manlleu es reuneix, cada darrer dimecres de mes, a l’espai Bisbe Morgades (C. Baixa Cortada, 1, 1r). Es fa una proposta de lectura general que, després de quatre setmanes, és comentat de forma conjunta; ocasionalment, sol participar-hi l’autora o autor del llibre triat.

Agradable 'Club' especial de poesia amb Pilar Cabot

2009-04-30T18:43:00.011+02:00

El Club de lectura del mes d'abril, reunit el dimecres 29 a la Biblioteca Municipal de Manlleu-espai Bisbe Morgades va estar dedicat a la poesia. En aquesta ocasió es va comptar amb la presència de la poeta Pilar Cabot, que havia fet el recull del qual es va fer la lectura, acompanyada del, també, poeta Ramon Sellarès i de Montse Pratdesaba 'Big Mama'. Es van llegir poemes de la mateixa Pilar Cabot, de Maria-Mercè Marçal, de Josep Palau i Fabre, de Miquel Martí i Pol i Joan Margarit.
Van ser dues hores intenses en les quals els participants van gaudir de la plaent lectura de poemes d'autors ben propers a nosaltres. Amb el col·loqui que se'n va derivar, van poder escatir els misteris i missatges, a vegades ben evidents a vegades més ocults, que s'amaguen en les paraules.
Aquesta era la segona ocasió en què el Club de lectura s'endinsava al món de la poesia i, de ben segur, no serà la darrera.

Najat El Hachmi parla de 'L´últim patriarca' amb els lectors de la Biblioteca

2009-03-26T15:19:00.007+01:00

El 'comissari' Paco Camarasa interroga el Club de lectura

2009-02-26T16:50:00.002+01:00

Paco Camarasa va fer un repàs de tota la història de la novel·la negra i criminal, també coneguda com a policíaca. Els sues orígens s’identifiquen en l’obra d’Edgar Allan Poe titulada Els assassinats del carrer Morgue i les aventures de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle. Més tard, aquesta literatura es distingeix entre la que s’adjectiva com a ‘negra’, per la seva influència americana en la qual predomina la narració sobre el crim organitzat, amb una bona dosi de ‘sang i fetge’ i la qualificada de ‘criminal, de referència més europea, protagonitzada per les investigacions de detectius a la recerca d’assassins exemplificada en les novel·les d’Agatha Christie.
Els seus comentaris van estar dedicats, també, a la novel·la negra més actual, centrant-se en el llibre que els integrants del Club de lectura de la Biblioteca han llegit: El cervell de Kennedy d’Henning Mankell. En aquest sentit Camarasa va manifestar que aquest tipus del literatura és un reflex de la societat del moment i en la que, per tant, s’hi troben aquells elements directament relacionats amb el context criminal propis de l’actualitat com són els assassinats en sèrie o la manca de resolució de casos per qüestions polítiques.
L’acte es va cloure amb diverses recomanacions literàries i amb un distès col·loqui i canvi d’impressions per part dels assistents.

SESSIONS DEL ‘CLUB DE LECTURA’ DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DE MANLLEU

2009-02-25T20:02:00.004+01:00

Any 2006 (7 sessions i 1 sortida)
29 de març. Reunió d’inici
26 d’abril. Es comenta l’obra d’Emili Teixidor, Pa negre.
31 de maig. Es comenta l’obra de W. Somerset Maugham, Els mars del Sud.
28 de juny. Conversa amb Albert Sánchez Piñol, autor de La pell freda. També hi participen membres del Club de Lectura de la Biblioteca de Taradell.
27 de setembre. Es comenta l’obra de Donna Leon, Mort a la Fenice.
25 d’octubre. Es comenta l’obra de Kazuo Ishiguro, No em deixis mai.
21 de novembre. Visita al Saló del Llibre de Barcelona amb els membres del Club de Lectura de la Biblioteca. Ens hi acompanya el Club de Lectura de la Biblioteca de Taradell.
29 de novembre. Amb la presència de l’autora manlleuenca Glòria Llobet. Es comenta la seva obra Llàgrimes de quitrà.

Any 2007 (9 sessions i 3 sortides)
31 de gener. Es comenta l’obra de P. Suskind, El Perfum.
13 de febrer. Es visita la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges amb motiu de l’Any Rusiñol. Comença així un intercanvi cultural amb el Club de Lectura de la Biblioteca de Sitges que culminarà amb la seva visita a Manlleu. Es fa una visita al Cau Ferrat i al centre de la vila de Sitges. Tot seguit es comenta l’obra de Santiago Rusiñol, L’Alegria que passa. Ens hi acompanya el Club de Lectura de la Biblioteca de Taradell. Hi assisteixen representants del Museu Industrial del Ter.
28 de març. Es comenta l’obra de P. Mayle, Un any a la Provença.
25 d’abril. Es comenta l’obra de J. Lahiri, Intèrpret d’emocions.
23 de maig. Any Rusiñol. Es rep la visita dels integrants del Club de Lectura de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges. Es visita el Museu Industrial del Ter i la Colònia Rusiñol (Can Remisa). Fi de trobada a l’Espai Bisbe Morgades. Ens hi acompanya el Club de Lectura de la Biblioteca de Taradell.
30 de maig. Es comenta l’obra de T. Chevalier, La noia de la perla.
20 de juny. Visita de l’autora Carme Riera. Es comenta la seva obra, L’estiu de l’anglès.
26 de setembre. Es comenta l’obra de L. D. Cirino, La venedora d’ous.
31 d’octubre. Es comenta l’obra de P. Auster, Bogeries de Brooklyn.
21 de novembre. Visita al Saló del Llibre de Barcelona amb els membres del Club de Lectura de la Biblioteca. Ens hi acompanya el Club de Lectura de la Biblioteca de Taradell.
29 de novembre. Amb la presència de l’autor manlleuenc Jordi Puntí. Es comenta la seva obra Animals tristos.

Any 2008 (9 sessions i 1 sortida)
30 de gener. Es comenta l’obra El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda.
28 de febrer. Amb la presència del poeta Salvador Giralt es fa una sessió de lectura i comentari de poesies de diferents autors i èpoques
26 de març. Amb la presència de l’autor Francisco González Ledesma es comenta la seva obra Historia de mis calles. Aquesta activitat es va organitzar conjuntament amb la Plataforma Animalista de Manlleu.
30 d’abril. Es comenta l’obra Atles furtiu d’Alfred Bosch.
28 de maig. Es comenta l’obra La lluna de paper d’ Andrea Camilleri.
2 de juny. Es realitza la ruta guiada de L’Església del Mar, segons l’obra d’Ildefonso Falcones, amb la visita a Santa Maria del Mar de Barcelona.
25 de juny. Es comenta l’obra l’obra Terres de lloguer d’ Antoni Pladevall.
24 de setembre. Es comenta l’obra La suma de los días d’Isabel Allende. Es compta amb la presència de la xilena Angelina Casacuberta
29 d’octubre. Es comenta l’obra El fill de l ‘acordionista de Bernardo Atxaga
26 de novembre. Amb la presència de l’autora manlleuenca Josefa Contijoch es comenta el seu llibre Els dies infinits.

Any 2009 (2 sessions)
28 de gener. Es comenta l’obra El caçador d’estels de Khaled Hosseini.
25 de febrer. Es comenta l’obra El cervell de Kennedy d’ Henning Mankell. Es compta amb la presència de Paco Camarasa, llibreter i crític literari de la Llibreria Negra y Criminal de Barcelona.

2009-02-23T17:13:00.001+01:00

CLUB DE LECTURA I CONFERÈNCIA

Novel·la negra:
pistes i troballes

a càrrec de Paco Camarasa (*), especialista en novel·la negra, llibreter de la llibreria ‘Negra y Criminal’ de Barcelona.

Es comentarà l’obra de Henning Mankell, El cervell de Kennedy

Dimecres, 25 de febrer de 2009
A dos quarts de 8 del vespre
LLOC: BIBLIOTECA MUNICIPAL DE MANLLEU
ESPAI BISBE MORGADES, Baixa Cortada, 1, 1r

Organitza: Biblioteca Municipal de Manlleu

* Paco Camarasa
Nascut a València. Llicenciat en Economia.
Donava classes a la universitat quan li van proposar ser el responsable de la Llibreria La Araña. Posteriorment va passar a ser llibreter a la Llibreria Pablo Neruda, president del Gremi de Llibreters de València i organitzador de la Fira del Llibre de València.
Des de l’any 2002 és llibreter de la Llibreria Negra y Criminal de Barcelona i és secretari de Brigada 21, associació per la defensa del gènere de novel·la negra i criminal

El llibre del mes de febrer: 'El cervell de Kennedy'

2009-02-23T17:08:00.002+01:00

El cervell de Kennedy ens situa a la tardor de l'any 2004, l'arqueòloga sueca Louise Cantor, que dirigeix unes excavacions al Peloponès, es disposa a tornar al seu país per participar en un seminari sobre els enterraments de l'Edat del Bronze. Té moltes ganes de veure el seu fill, Henrik, que viu a Estocolm.
La vigília de la partença, un seguit de contratemps la duen a rememorar la ruptura amb el seu exmarit, Aron Cantor, que es troba en parador desconegut. Un cop a Suècia, quan entra a l'apartament de Henrik, ha d'afrontar una realitat que li costarà d'assimilar: el seu fill és mort.
Els forenses dictaminen que es tracta d'un suïcidi, però Louise sospita que Henrik ha estat assassinat i vol saber la veritat. Se'n va a Austràlia per trobar Aron i gràcies a ell s'assabenta que Henrik tenia un pis a Barcelona, ciutat que decideixen visitar tots dos. Aquí comença una trama tenebrosa, relacionada amb la desaparició del cervell del president Kennedy.
Després d'un llarg periple per Moçambic, Suècia i Espanya, Louise descobreix que l'ambaixada sueca a Moçambic, una organització africana que ajuda els malalts de sida i una important empresa farmacèutica hi estan implicades.

Font: L’Illa dels llibres (Consulta: 23 de febrer de 2009) Disponible a: http://illadelsllibres.blogspot.com/2006/11/el-cervell-de-kennedy-hennnig-mankell.html

L'autor del mes de febrer: Henning Mankell

2009-02-23T16:59:00.001+01:00

Henning Mankell (Estocolm, 3 de febrer de 1948) és un escriptor i dramaturg suec de fama internacional. És casat amb Eva Bergman, filla d'Ingmar Bergman.
El seu personatge més conegut és l'inspector de policia Kurt Wallander. Amb Wallander, Mankell ha assolit la creació d'un personatge ple d'humanitat i de sensibilitat quotidiana, que tant pot desentranyar la més complicada sèrie d'assassinats com condoldre's de la seva sort i pensar que ha de jubilar-se per a donar pas a una societat postmoderna que l'aclapara i que sembla que ja no entén.

Novel·les protagonitzades per Wallander
La sèrie de Kurt Wallander està composta pels següents títols, en ordre cronològic (entre parèntesis, la traducció catalana, quan hi és, amb l'any de publicació):
1991: Mördare utan ansikte (literalment «Assassins sense rostre», no traduïda al català)
1992: Hundarna i Riga (Els gossos de Riga, 2002)
1993: Den vita lejoninnan (La lleona blanca, 2003)
1994: Mannen som log (L'home que somreia, 2003)
1995: Villospår (La falsa pista, 2001)
1996: Dem femte kvinnan (literalment «La cinquena dona», no traduïda al català)
1997: Steget efter (Amb l'alè al clatell, 2004)
1998: Brandvägg (El tallafoc, 2004)
1999: Pyramiden (La piràmide, 2005), recull d'històries curtes
2002: Innan frosten (Abans de la gelada, 2006), la primera d'una sèrie de tres novel·les protagonitzades per Linda Wallander, filla de l'inspector
2004: Het Graf (literalment «La tomba», no traduïda al català), novel·la curta publicada originalment en neerlandès

Altres obres de Mankell
Altres títols de Mankell traduïts al català són les novel·les policíaques El retorn del professor de ball (Danslärarens återkomst, 2000), protagonitzada per l'inspector Stefan Lindman; El cervell de Kennedy (Kennedys hjärna, 2005), thriller al voltant de la sida, i El xinès (Kinesen, 2007), protagonitzada per la jutgessa Birgitta Roslin; les novel·les de temàtica diversa Profunditats (Djup, 2004) i Sabates italianes (Italienska skor, 2006), i els llibres de temàtica juvenil El gos que corria cap a un estel (Hunden som sprang mot en stjärna, 1990), El noi que dormia a la neu (Pojken som sov med snö i sin säng, 1996), Viatge a la fi del món (Resan till världens ände, 1998) i Les ombres creixen al capvespre (Skuggorna växer i skymningen, 2004), de la sèrie de Joel Gustafsson, publicats separadament i recollits també en català dins el volum El viatge d'en Joel (2007).
A més, Mankell és director del Teatre Nacional de Moçambic, així com autor d'una sèrie de llibres situats a l'Àfrica, com Comèdia infantil (títol original portuguès: Comédia infantil, 1995), escrits des de la perspectiva d'un nen, amb una subtilesa i una màgia desbordants malgrat la duresa dels temes que tracta. Precisament una reflexió sobre l'impacte de la sida a l'Àfrica és el seu assaig Moriré, però la meva memòria sobreviurà (Jag dör, men minnet lever, 2003).

Font: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure (Consulta: 23 de febrer de 2009) Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Henning_Mankell